Priorat

El Priorat

Un petit món de relleu empinat i essència mediterrània

La terra, trencada en mil angles de pissarra, és empinada i seca. Els vents porten aromes de sotabosc mediterrani. A l’horitzó, sempre la roca clara de la serra del Montsant. Entre pobles i barrancs solcats pels afluents del riu Siurana, pugen costes conreades per segles de feina dura. Som a un petit país brau, intens, clos. I avui, d’una vitalitat renovada.

Situada al sud de Catalunya, la comarca del Priorat és un petit món de relleu rude i essència rural. Una terra endins a prop del mar, sistema de valls i vessants on l’agricultura, dura i pacient, ha marcat el caràcter del lloc. La definició del Priorat és esforç i silenci, i no és fins fa pocs anys que la seva viticultura recupera l’apogeu d’un passat brillant, lligat al domini de l’antiga cartoixa d’Escaladei.

La DOQ Priorat

Història, llicorella i vinya

La Denominació d’Origen Qualificada Priorat ocupa una part, just el centre, de la comarca administrativa del Priorat. Té una superfície de 17.629 hectàrees, de les quals gairebé 2.000, un 11%, són vinyes plantades sobre carectarístics sòls de llicorella.

La denominació comprèn nou municipis: Bellmunt del Priorat, Gratallops, Porrera, Poboleda, Torroja del Priorat, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, el Lloar i la Morera de Montsant, que inclou l’agregat d’Escaladei, on hi ha les ruïnes de la Cartoixa. A més, queden dins els límits de la denominació part dels municipis del Molar i de Falset, capital de la comarca administrativa.

0 Km2

Àrea de la
comarca del Priorat

0 Km2

Àrea de la
DOQ Priorat

0 Km

de Barcelona

0 Km

del mar Mediterrani

Coordenades UTM: E3125 – N4558

Geografia

Petit país abrupte

Relleu difícil, condicions dures, paisatge d’angles fascinants. Des dels turons més alts, el Priorat sembla un mar d’ones de pedra fosca a poca distància del mar de veritat, la Mediterrània. El territori és flanquejat per muntanyes de més altitud i de geologia marcadament diferent. Al nord, l’imponent muralla de roca clara de la serra del Montsant, una de les grans fites del nostre país, que assoleix 1.162 metres. A ponent, la serra de la Figuera; a l’est, les serres del Molló, de Pradell, de Llaberia i l’emblemàtica Mola de Colldejou (921 m), sempre present des de Mas d’en Gil.
La principal artèria geogràfica del Priorat és el riu Siurana, que amb els seus afluents ha anat llaurant una successió de valls estretes. Les seves aigües –a l’estiu, molt escasses– van a parar al riu Ebre, a pocs quilòmetres al sud.

Geologia

Un naixement remot

Al món hi ha poques vinyes plantades en una geologia tan antiga com la del Priorat. La zona és una depressió molt erosionada i, per aquesta causa, d’aspecte molt espadat. En el seu entorn fracturat de comes, muntanyes i valls excavades per la sinuosa xarxa del riu Siurana, hi afloren pissarres i successions granítiques: una pell rocallosa, pobra i freda, testimoni visible d’un substrat geològic originat 400 milions d’anys enrere, al final de l’Era Paleozoica. La seva antiguitat extrema contrasta dramàticament amb les serres que encerclen el Priorat, de formació mesozoica i terciària, molt més recent.

Clima

Terra endins a prop del mar

El Priorat és l’escenari de la topada de dues grans influències climàtiques. La proximitat al mar Mediterrani té una rellevància decisiva, que es manifesta en estius i hiverns secs i en primaveres i tardors humides, i que determina la prevalència dels cultius mediterranis. Però el clima del Priorat s’ha d’entendre a partir de la seva complexa orografia. La compartimentació muntanyosa, el cercle de serres altes que l’envolta i els esquifits però decisius cursos fluvials són factors físics que singularitzen la comarca i ajuden a copsar el vector continental que l’afecta. Les baixes temperatures hivernals i la gran amplitud tèrmica fan patent aquest influx continental.
El règim de vents també és revelador. En general s’observa el domini del vent sec del nord-oest, el serè, que ve de terra endins, i d’altra banda del vent refrescant del sud-est, la garbinada mediterrània que alleugereix durant les hores de més calor en l’àrid i calorós estiu.

Temperatura mitjana anual: 14 °C a 15 °C
Temperatura màxima mitjana: al voltant de 20 °C
Temperatura mínima mitjana: 9 °C a 10 °C
Temperatura màxima absoluta: 35 °C a 38 °C
Temperatura mínima absoluta: molt variable d’any en any, des de 0 °C fins a -10°C
Humitat relativa mitjana: 60% a 70%
Precipitació mitjana anual: 400 mm

Entorn natural

La mediterrània soferta

Des dels punts més baixos del Priorat fins a les carenes i tossals, s’aprecia un component vegetal típicament mediterrani. Una natura continguda, adaptada i soferta. Així, a les riberes angostes del Siurana i els seus afluents, s’estenen franges d’arbrat de ribera, de verdor fresca i humida. És gairebé un miratge, substituït aviat, a partir dels primers desnivells rostos dels vessants, pel domini de l’alzina, el quercus ilex mediterrani, la sèrie de vegetació autòctona. El seu sotabosc és ple de marfull, aladern, arboç, mata de lentiscle, ginebró. A les solanes més seques, guanya la resistent garriga, puntejada de pi blanc i abundosa dels colors i els aromes del romaní, la farigola, el fonoll, l’estepa i el cap d’ase.

Història

Les arrels espirituals

El Priorat vitivinícola té una història profunda, iniciada l’any 1194 pel monestir cartoixà d’Escaladei, situat a poc més de 15 quilòmetres al nord de Mas d’en Gil. Diu la llegenda que en aquella llunyana època dos cavallers enviats pel rei d’Aragó Alfons el Cast arribaren als peus de la serra del Montsant cercant un lloc idoni per instal·lar una comunitat de monjos cartoixans vinguts de Provença. La bellesa solitària i sobrenatural del Montsant els va colpir, i un pastor de la zona els explicà que sobre el pi més alt de la vall apareixia una escala per on els àngels pujaven i baixaven del cel. Els cavallers no s’ho van pensar i decidiren bastir el monestir al lloc on es trobava l’arbre.

Al llarg dels segles, els monjos van impulsar i dominar el cultiu de la vinya i van posar les bases de la personalitat dels nostres vins. El mateix nom de la comarca prové de la figura del prior d’aquesta cartoixa aixecada sota cingleres imponents.

El gran fet històric que ho canvià tot va ser la desamortització dels béns eclesiàstics impulsada pel ministre Mendizábal el 1835, que obligà els cartoixans a marxar i posà a subhasta les antigues propietats dels monestir. És l’inici de l’època moderna del Priorat, que a finals del segle XIX arriba a tenir 20.000 hectàrees de vinya, 10 vegades més que a l’actualitat. Però just després, la plaga de la fil·loxera i l’èxode de població cap a les ciutats industrials determinen l’apatia del Priorat, que no comença a recuperar-se fins gairebé el final del segle XX. Al llarg dels anys de decadència només un petit grup d’elaboradors, entre ells la Masia Barril –nom comercial dels vins de Mas d’en Gil entre 1931 i 1998–, és capaç de mantenir viu l’alè de qualitat i singularitat dels vins prioratins.